HISTÒRIA DEL CLUB ESCOLA
MENORQUINA
Per conèixer la història del Club Escola
Menorquina cal anar molts anys enrere, quan el 1940 JOAN PONS MARTÍ
(fundador i president del Club Escola Menorquina) va néixer
a una finca agrícola de Menorca. L'inevitable relació
amb els èquids que utilitzaven per treballar al camp li van
fer descobrir el que seria la seva gran afecció: els cavalls.
La vida relacionada amb el cavall de Joan Pons Martí
es pot dividir en diferents etapes que marquen una gran dedicació
i la conseqüent evolució en el món del cavall:
1. INICIS:
El fet de viure i treballar al camp de Menorca fins als 37 anys, suposa
un contacte permanent de Joan Pons Martí amb les bísties.
Com tota la pagesia de Menorca (que era la gran majoria de la població
del moment) per conrar les terres necessitaven els animals perquè
no havia arribat cap tipus d'innovació tècnica en el
camp de l'agricultura (la maquinària a motor no va arribar
fins als anys 60).
D'aquesta etapa es pot obervar la primera fotografia:
Joan Pons Martí qualcant a cavall al pati de Sant Joan
(finca on vivien) el 1958, quan només tenia 18 anys.
Cal apreciar l'estil de monta que tenia la pagesia del moment i també
l'absència de tot tipus d'indumentària hípica
actual (calçons elàstics, botes, etc). Es demostra així,
la gran diferència que hi ha entre la hípica com a hobby
i la hípica com a tradició.
2. PARTICIPACIÓ A LES FESTES TRADICIONALS DE MENORCA:
El 1959 Joan Pons Martí començà a participar
a les festes tradicionals de Menorca (Sant Bartomeu de Ferreries els
dies 23 i 24 d'agost, Sant Joan de Ciutadella els dies 23 i 24 de
juny, Sant Llorenç d'Alaior el cap de setmana següent
al dia 10 d'agost, Mare de Déu de Gràcia de Maó
els dies 7 i 8 de setembre, etc.)
Tradicionalment, els cavalls de les festes de Menorca sortien amb
un mínim de preparació perquè la seva funcionalitat
bàsica era la feina del camp. Fins i tot es donaven casos de
joves que damanaven un cavall a un lloc (finca) i el treien a la festa
sense pràcticament haver-lo provat, perquè el cavall
havia treballat al camp fins al mateix dia de la festa. Així,
el comportament d'alguns cavalls a la festa era gairebé salvatge.
A Menorca hi havia la idea que si els cavalls botaven (feien l'elevada)
ja no podien estar ben domats i completament sotmesos al seu genet
perquè, per naturalesa, el cavall té el bot com a sistema
de defensa, tot i que alguns genets preferien que el cavall botàs
a que fos més fiable a l'hora de treballar.
Va ser en aquest moment que Joan Pons Martí va demostrar que
fent feina als cavalls, aquests poden fer bots i a la vegada fer tot
allò que el cavaller li mana de manera ben controlada. Tot
açò va ser el fruit de dedicar una gran part del seu
temps al cavall que hi havia a la finca on vivia.
L'admiració dels espectadors va anar creixent perquè
els cavalls podien fer les dues coses: botar i estar sotmesos al cavaller
a més de sortir a la festa d'una manera molt més controlada
al que havien sortit fins aleshores.
Anys més tard, el 1970, va donar suport i ajudar a la seva
al·lota, Consuelo Marquès Melià, a sortir a les
festes de Sant Bartomeu. Mai no havia sortit cap dona amb un cavall
a les festes de Menorca, però Joan Pons Martí pensava
-i encara ho pensa- que les festes pertanyen als habitants de cada
poble. Tothom estima la festa del seu poble i la considera la millor,
per açò per conservar les festes i mantenir-les durant
els anys, el millor és que puguin sortir els empadronats de
cada poble, sense distinció d'ofici o de sexe.
D'aquesta època es pot observar la segona
fotografia: Consuelo Marquès Melià en el Jaleo de les
festes de Sant Bartomeu de Ferreries de 1970. Cal mencionar la gran
expectació que va causar l'esdeveniment.
3. ES CONVERTEIX EN UN HOBBY:
A partir de mitjans dels anys 60 la tracció animal és
substituida per la tracció a motor a totes les feines del camp,
de manera que molts llocs (finques) van quedar sense cavall. Joan
Pons Martí, però, va continuar tenint cavall a Na Marcona
(finca propietat de la família) perquè era la seva afecció.
A Na Marcona va acondicionar un tros de terreny per tenir una pista
on treballar en més bones condicions amb els cavalls.
Dia 2 d'agost de l'any 1971 JOAN PONS MARTÍ i CONSUELO MARQUÈS
MELIÀ es casaren a l'església de Sant Bartomeu de Ferreries
i a partir d'aquest moment començà la seva inseparable
trajectòria en el món dels cavalls.
L'entusiasme cap als cavalls anava en augment i viatjant, llegint
llibres i coneixent altres afeccionats al cavall van veure altres
estils, altres domes, altres modalitats, etc.
Veient cavalls domats amb alta escola van començar a aplicar
aires d'aquest alt nivell a cavalls menorquins tot i estar domats
amb l'estil de les festes. Alguns d'aquests aires poden ser el passatge,
el piaf, etc. A més, alguns aires com per exemple el galop,
que s'havien fet sempre a Menorca, es van poder perfeccionar, perquè
aquí tothom feia l'aira de galop però ningú no
mirava si el cavall galopava amb una mà o amb una altra ni
molt menys com dir al cavall amb quina mà volia el cavaller
que començàs a galopar.
Observant altres domes van introduir molts perfeccionaments dins la
doma menorquina, ja sigui en el galop, en els passos de costat i en
diagonal, en les piruetes, etc.
S'adonaren que moltes domes considerades internacionals tenien els
seus orígens a antiquíssimes tradicions. Per exemple:
la doma vaquera prové de les feines als latifundis andalussos,
en els quals els ramaders controlaven el bestiar amb els seus cavalls
i les garrotxes.
A pesar d'haver implantat l'alta escola a la Doma Menorquina, Joan
Pons Martí i Consuelo Marquès Melià mai no han
mesclat el que és la festa del que és l'alta escola
perquè la festa ha de ser controlada però espontània.
A la festa, per tant, no s'han de practicar aires artificials .
4. LA FEINA FETA ES "GUANYA" EL PÚBLIC:
Joan Pons Martí, Consuelo Marquès Melià i un
amic (Antoni Marquès Taltavull) van ajuntar tres cavalls domats
a l'estil menorquí amb alguns aires importats d'altres domes
i començaren a fer figures i nombres tots junts.
Els carrussels resultants de la feina conjunta es van mostrar al públic
a nivell d'afecció i van tenir una gran acceptació,
per la qual cosa de cada vegada era més sol·licitada
la seva actuació sempre que hi havia alguna celebració
popular o trobada multitudinària.
Com a tots els començaments, hi havia qui mostrava un cert
rebuig cap a la feina de Joan Pons Martí i els seus companys,
però aquesta mateixa gent era la que després intentava
fer el mateix amb els seus cavalls.
En aquests temps es produí un canvi en la vida de Joan Pons
Martí perquè va deixar de treballar al camp, la qual
cosa comportà que la nova professió li permetés
disposar de més temps lliure per practicar a la seva afecció,
a més les pistes improvitzades a Na Marcona per fer doma van
donar lloc a unes noves pistes fetes expressament per aquesta finalitat.
Era tan sols l'inici de l'actual Club Escola Menorquina.
La tercera fotografia mostra: la primera actuació
en públic de Joan Pons Martí, Consuelo Marquès
Melià i Antoni Marquès Taltavull. Ferreries, 1976. Cal
destacar el nombrós públic que s'hi pot observar.
5. CAL ENSENYAR TOT ALLÒ QUE SAP:
El canvi de vida produit per la nova feina de Joan Pons Martí
amb jornada intensiva es produí quan el 1980 va aprovar les
oposicions del Govern Espanyol, aquest canvi propicià, a més
de millors instal·lacions, més temps per desenvolupar
la seva activitat hípica.
En aquesta etapa, un cert nombre d'afeccionats als cavalls es van
interessar per aprendre la doma que Joan Pons Martí i els seus
companys havien duit a la pràctica.
Així, donada la demanda, començaren a impartir cursets
de tres mesos de durada fent tres hores cada setmana. El primer curset
que es va fer va iniciar-se dia 1 de setembre de 1979.
Des del 1979, que es feu el primer curset, han passat pel Club Escola
Menorquina un total de 333 alumnes repartits en 96 cursets de 4 o
5 persones: 174 homes i 159 dones. En aquest nombre no s'hi compten
els alumnes que només volien preparar-se per sortir a una festa
en concret ni els cursets organitzats pel Consell Insular de Menorca
i dirigits a les escoles.
Alguns d'aquests alumnes compraren cavalls i els portaven a les estables
de Joan Pons Martí, la qual cosa va permetre fer carrussels
més nombrosos i per tant, més espectaculars.
Als cursets impartits a <<Can Joan Marcona>> (nom amb
el qual es coneix popularment Joan Pons Martí) hi assistia
gent de tota la illa, cosa que propicià el sorgiment de grups
d'afeccionats al món del cavall a tots els pobles de Menorca.
Amb aquest augment d'afeccionats als cavalls com a hobby, Joan Pons
Martí començà a organitzar excursions, algunes
de més d'un dia de durada, gimcanes (on es provava l'habilitat
del genet superant diferents proves), etc. 
Aquestes gimcanes no només es van organitzar a Ferreries (que
va ser el primer lloc) sinó que amb l'èxit que tenien
també s'organitzaren a Ciutadella, a Maó, a Alaior,
etc. A més, van fer sorgir el gust per la modalitat del salt
d'obstàcles a Menorca, tot i que Joan Pons Martí no
es va decantar per aquesta branca de l' hípica.
Cal mencionar, a més, que una de les finalitats de la organització
de les gimcanes i de les altres activitats era perquè una creença
general de Menorca era que el cavall menorquí només
servia per fer feina al camp i per sortir a la festa sense que el
cavall tingués por, però Joan Pons Martí sabia
que açò no era del tot cert, perquè el cavall
menorquí és apte per participar a moltes disciplines.
Així, va quedar obert el camí perquè el cavall
de Raça Menorquina participàs en modalitats que exigeixen
un alt nivell.
A la quarta fotografia es pot obervar: Joan Pons
Martí recollint un trofeu en una de les gimcanes on va participar.
Concretament és a Maó, el 1982 amb el cavall Jess.
6. ES FUNDA EL CLUB ESCOLA MENORQUINA:
Aquests grups d'afeccionats d'arreu de l'illa, s'anaven reunint i
organitzant diferents actes, fins que van arribar a considerar la
necessitat d'oficialitzar la seva situació.
Joan Pons Martí sempre era al mig de tota aquesta gent i n'era
un dels principals impulsors.
El primer club que va tenir estatuts oficials va ser el Club Hípic
Ciutadella, fundat el 1984 i tot i que Joan Pons Martí no és
ciutadellenc es va fer soci a ell i a tota la seva família
per donar suport a aquesta iniciativa tan positiva que va empènyer
sobretot Joan Marquès Coll.
L'any següent es fundà el Club Hípic Ferreries,
també amb el suport de Joan Pons Martí i sobretot de
la seva dona Consuelo Marquès, la qual va firmar com a membre
fundador, juntament amb Josep Martí Barber i Gabriel Martí
Barber (batle de Ferreries durant molts anys), etc.
L'any 1986 Joan Pons Martí va oficialitzar les seves instal·lacions
convertint-les en el Club Escola Menorquina de Ferreries, club del
qual ell n'ha estat sempre el president.
Amb el temps, la majoria de pobles de Menorca han anat creant el seu
propi club: Grup de Cavallers de Maó, Club Hípic Alaior,
Club Hípic Ses Ramones (de Mercadal) i la recent incorporació
del Club Hípic Sa Creueta (de Migjorn) i de l'Escola Eqüestre
Bini Sebani (Ciutadella).
7. L'ESTIL DE LES FESTES DE MENORCA ES CONVERTEIX EN DOMA MENORQUINA:
A partir del 1986 resorgí una antiga idea de Joan Pons Martí,
que consistia en posar en pista l'estil de monta que s'emprava des
de temps immemorial a les festes de Menorca, seguint el model d'altres
domes i estils d'inicis semblants.
Així, s'ajuntaren els caps dels diferents clubs hípics
de Menorca per dur a terme aquest projecte. Amb molta feina i esforç,
finalment el 1989 es va dur a terme la primera prova de Doma Menorquina
passada a reprissos i posada en pista. Aquesta prova es celebrà
al Club Escola Menorquina i la relitzà Consuelo Marquès
Melià amb el cavall Mendrugo. Es feia per mostrar el projecte
als representants de la Federació Hípica Territorial
Balear, la qual va donar suport a l'empresa.
El 1990 es va organitzar el primer concurs oficial de Doma Menorquina.
Els jutges eren de Doma Clàssica, però prèviament
s'havien posat d'acord per jutjar els aspectes especials que té
la Doma Menorquina.
El 1991 ja es va fer un campionat de Doma Menorquina el qual era composat
de quatre proves (a diferents clubs de l'illa). Des de llavors s'ha
anat organitzant cada any i la participació ha anat en augment.
A més, s'han anat duent a terme altres concursos al marge del
campionat, com els organitzats dins la Fira del Cavall de Raça
Menorquina de Mercadal (anys 1999 i 2000), el Trofeu Federació
de Doma Menorquina (any 2000), etc.
Durant aquests anys a Menorca hi ha hagut molta activitat hípica
que es pot demostrar mirant els calendaris oficials que publica la
Delegació a Menorca de la Federació Hípica Balear:
hi ha hagut campionats de Doma Menorquina, campionats de Doma Clàssica,
campionats de Salt d'obstacles, concursos d'enganxos, raids, etc.
La cinquena fotografia representa: Consuelo Marquès
Melià en un dels concursos de Doma Menorquina. 1994.
8. ESPECTACLE EQÜESTRE REALITATS DE MENORCA:
Paral·lelament a totes aquestes activitats, el Club Escola
Menorquina ha seguit muntant carrussels i fent demostracions en
públic cada vegada que hi havia algun esdeveniment que ho propiciés.
A més d'açò, els anys 1983 i 1984 li va sorgir
la tasca d'entretenir durant una estona el públic assistent
a una gran sala de festes on s'ofertava un espectacle dues nits cada
setmana de cara al turisme. Es posaren dos cavalls al passadís
que hi havia entre les taules (molt aprop de la gent) i un sobre l'escenari
(amb el llum dels focus i l'espectacularitat de l'alçada).
Aquests nombres van tenir una gran acceptació entre el turisme
de l'illa que sabia de l'existència de les festes amb cavalls,
però que no veia aquests animals si no coincidien les seves
dates de vacances amb les dates d'algunes festes.
Quan acabà el contracte amb aquesta sala de festes, Joan Pons
Martí i Consuelo Marquès Melià decidiren arriscar-se
i preparar un espai on poder oferir un espectacle únicament
de cavalls per al turisme.
El 1987 es començà amb l'Espectacle Eqüestre Realitats
de Menorca en el qual es mostra com es preparen els cavalls per anar
a les festes tradicionals de Menorca, un carrussel de cavalls de Raça
Menorquina, cavall amb regnes llargues, un poltre en procés
de doma, es mostren els diferents carruatges de tracció animal
que hi ha hagut a l'illa de Menorca i un carrussel de cavalls espanyols
domats a l'estil menorquí.
Aquest espectacle ha arribat al seu 13è aniversari
amb molt bona salut gràcies a la gran acceptació que
ha tengut entre el turisme i també entre la gent menorquina,
fins al punt que hi ha hagut capital estranger que ha volgut invertir
en la mateixa idea i ha muntat un altre espectacle eqüestre de
característiques similars.
En sisena lloc es presenta una fotografia on es pot
observar: Joan Pons Martí amb alguns dels seus alumnes
fent una de les moltes actuacions de l'ESPECTACLE EQÜESTRE
REALITATS DE MENORCA.