Doma Menorquina

HISTÒRIA DEL CAVALL DE RAÇA MENORQUINA

Escriure sobre la història del cavall menorquí, en un article dirigit a persones enteses en el mon del cavall, no tindria sentit si no fos pel fet que es te la sensació que hi ha un buit d'informació escrita sobre les persones que hi van intervenir ,els motius i les iniciatives que culminaren amb l'inici del Registre Fundacional del Cavall de Raça Menorquina el desembre de 1987 pel Consell Insular de Menorca, i de l'admissió al Registre-Matricula de Cavalls de Pura Raça pel Ministeri de Defensa a través de la " Jefatura de Cria Caballar ". el desembre de 1988.

Durant el transcurs de l'article sorgirà de nou una denominació molts d'anys arrelada i amb molts lligams afectius, la de Cavall Menorca, per fer menció a tots els exemplars que van donar origen al Cavall de Raça Menorquina.

La gent que s'ha relacionat amb el camp sempre ha tingut la convicció de que el cavall que hi havia a Menorca era d'una raça pròpia, el qual, a reu de tota l'Illa era denominat com a " cavall Menorca", es tenia ben clar quins cavalls pels seus orígens eren considerats " MENORQUES" i quins eren mesclats o d'altres races, i tot açò sense més constància que el coneixement del bestiar que hi havia a l'illa i sense necessitat de cap acreditació documental, era el temps en que la paraula valia tant com un document.

Totes les races de cavalls han sorgit com a fruit dels criteris de cria per aconseguir un tipus de cavall que respongui al que s'espera de ell. En el nostre cas no podem explicar l'existència a Menorca d'un cavall de raça pròpia, sense tenir en compte el protagonisme que té a les Festes de cada poble de l'Illa. El referent a les Festes esta justificat pel que ha suposat, en temps passats, pel manteniment d'un cavall de sella fantasiós i elegant en èpoques en les quals les bisties de cabreste eren valorades per la seva capacitat de feina agrícola o de transport.

A Menorca les generacions que ens han precedit han sabut preservar el cavall i reproduir-lo trobant el punt d'equilibri entre les necessitats de la feina i de la Festa, de fet quan parles amb les persones majors per indagar sobre el cavall no es beslluma cap dubte sobre com els hi agraden i els hi agradaven als seus pares i avis els cavalls per sortir a la Festa, ni sobre la seva Menorquinitat.

La confirmació de l'existència de la raça a partir de l'anàlisi zootècnic dels cavalls i egües de l'illa de Menorca facilita la conclusió de l'estudi de la documentació històrica que s'ha de fer per persones especialistes en Història, material documental sembla que no en falta, per determinar la influència de les distintes èpoques de la història de Menorca, algunes d'elles, com el període Islamita ( 902 - 1287 ), prou llargues en el temps i amb un bagatge cultural, econòmic i social prou important per deixar rastre indeleble a la genealogia de les bisties de cabreste. No hem d'aprofundir ara sobre la influència de la sang dels cavalls Àrabs sobre la major part de les races de cavalls de sang calenta, però no és una hipòtesi a descartar que la presencia a Menorca durant quasi tres-cents anys d'un poble amb provada capacitat per fondre en una la cultura islamita i la de la terra que ocupava i que cuidava i criava els seus cavalls en compliment d'un deure religiós, deixes fixat al bestiar de l'illa el tipus i caràcter de la raça més antiga del mon.

També l'establiment de les cavalleries pel rei Jaume II de Mallorca el 1301, amb la sabuda obligació de disposar permanentment d'un cavall de guerra apunt per defensar l'illa ha d'haver influït sobre els cavalls i els costums eqüestres de Menorca. El cavall hauria de ser necessàriament àgil i manetjadis per mourer-se per una Menorca sense camins i arribar amb rapidesa a l'encontre de l'enemic per atacar i replegar-se veloç. Son moltes les opinions que veuen en aquesta disposició del rei Jaume II l'origen de les colcades i jocs eqüestres de les festes cavalleresques de l'illa.

Dels períodes Anglesos ( 1713-1756 , 1763-1782 i 1798-1802 ) no és pot considerar cap influència directa perquè no van portar cavalls a l'illa. Convé aclarir no obstant la confusió que hagi pogut originar el gust dels britànics pels cavalls i els seus pura sang anglesos quan es relacionen amb la seva estada a Menorca perquè aquesta raça de magnífics cavalls apareix a Anglaterra coincidint amb la presència britànica a Menorca.

Del curt període Francès ( 1756-1763) tampoc hi ha constància sobre intervencions en la cria dels cavalls a l'illa. Si que van influir sobre els guarniments d'enganx, com exemple el collar de banyes.

Un altre aspecte a considerar per entendre els orígens del gust dels habitants de l'illa pel cavall de sella és la realitat de la xarxa de camins de Menorca els quals majoritàriament fins a mitjan segle XIX no permetien el pas de carruatges i tot el transport de persones i mercaderies s'havia de fer a lloms de bisties de cabreste. Sobre aquest punt no és pot deixar sense remarcar l'existència del camí de cavalls com a via de trànsit de cavalls de sella, contribuint a fer habitual l'imatge dels cavallers a Menorca. No obstant el camp d'estudi que més informació pot aportar sobre la influència recent sobre els cavalls menorquins, és el de les parades de sementals de l'estat establertes a Menorca, les quals pels testimonis orals recollits si han incidit sobre les darreres generacions de cavalls.

La realitat de la influència de cavalls de procedència diversa sobre el cavall menorquí és un fet incontestable. Però també és cert que cap raça de cavalls del mon pot acreditar la puresa de la raça en el sentit de que no ha rebut la influència d'altres races. Les denominacions, Pura Raça Espanyola o Pura Sang Anglès, per exemple, creen confusió a qui ho interpreti com que aquells cavalls sempre han existit amb aquelles característiques i no han baratat al llarg dels anys si no és pel criteris de selecció en la cria.

Evidentment no és així, totes les races reconegudes s'han creat a partir del reconeixement, un moment donat, de l'existència d'un col·lectiu de cavalls que s'havia estabilitzat en unes característiques morfològiques determinades, les quals el diferenciaven d'altres races o col·lectius de cavalls. I és a partir del registre d'una raça quan es pot acreditar que s'ha tancat les portes a tot creuament amb exemplars d'una altre procedència i que la millora vindrà pel bon criteri dels criadors i criadores en la selecció genètica i morfològica dels reproductors per aconseguir reforçar les característiques de la raça i aconseguir exemplars que satisfacin les expectatives que és desitgen .

Com he dit l'estudi rigorós dels documents pertoca als especialistes i son ells en tot cas qui n'han d'extreure les conclusions, el fet de comentar-ne alguns no te altra pretensió que la curiositat per sabre si la realitat del cavall que tenim té una llarga historia al darrera o és un fruit recent. Però en tot cas tenim la fortuna de que les influències de distintes races i els criteris de selecció dels Menorquins, sempre cercant el cavall de sella, lleuger, estufat i borinet·lo, han creat un tipus de cavall que ha merescut la confirmació oficial del reconeixement de raça pròpia per part de l'organisme Cria Caballar.

Com és el cavall els anys vuitanta:
El cavall Menorca de principis del vuitanta era morfològicament idèntic a l'actual, no podia ser d'altre manera, la única variació consistia en la capa, tothom admetia que tant Menorca era un cavall alatzà, com un cavall castany, o un de negre. Igualment passava amb les taques blanques, a la cara o a les cames. Eren aceptats per igual sense cap altre qüestió que la preferència estètica de cadascú.

Ja llavors el nombre de cavalls negres superava significativament el de la resta de capes, tot i que no deixava d'haver-hi qui afirmava que la capa autèntica de la raça Menorca de cavalls era la castanya

La dècada dels vuitanta va ser per el món del cavall a Menorca una etapa mereixedora de ser classificada com històrica, al llarg d'aquells anys s'iniciaren molts dels processos que han influït decisivament en la millora de l'equitació i dels cavalls.

A la Festa hi comencen a sortir bastants cavalls creuats amb altres races, principalment trotons i fills d'anglesos. Aquest increment en el nombre de cavalls no considerats "menorques", suposava un risc elevat d'influència negativa sobre la raça pròpia, que no tenia altre solució que registrar documentalment l'origen dels cavalls i açò només passava pel reconeixement oficial de la raça.

Paral·lelament s'inicià la creació de clubs hípics arreu de l'illa, els quals amplien la pràctica de les modalitats eqüestres a l'hora que introdueixen a Menorca un nombre significatiu de cavalls espanyols i alguns àrabs. Aquesta situació trastocava el que sempre havia estat el món del cavall a l'illa, l'ús limitat a la Festa i a algunes feines agrícoles. De cop i volta el cavall de sella passa a ser utilitzat durant tot l'any, i en modalitats fins aleshores no practicades a l'illa.

El risc que suposava aquesta situació pel cavall Menorca no va passar desapercebut pels qui havíen creat el perill i d'aquí neix l'interès dels clubs per aconseguir el reconeixement i registre del nostre cavall.

Interès per aconseguir el reconeixement de la raça:
L'estudi sobre els cavalls Menorca, pel que contaven els homes més cavallers a qui vaig demanar informació sobre els orígens dels cavalls, sembla que ha estat un propòsit freqüent entre alguns aficionats als cavalls. Tots aquests intents no van anar més enllà, pel que sé, de la recollida de dades sobre els orígens, nombre i característiques dels cavalls i no es van presentar a cap organisme oficial pel seu estudi, dels darrers que hi ha constància son d'en Lluís Guasch i d'un jove de llinatge De Olives, a les hores estudiant de veterinària. També n'Antoni Roca abans de participar amb l'estudi del Dr. Belda va recollir algunes dades.

En tot cas s'hauria d'intentar recuperar aquesta informació i afegir-la, si és d'interès, a l'historia del cavall menorquí.

Per part dels clubs hípics, teníem en comú l'objectiu d'investigar la raça Menorca de Cavalls.

En aquella època els clubs ens reuníem periòdicament a Mercadal per tractar sobre la regulació de les noves activitats que organitzàvem, proves de cross, de doma menorquina i cavall Menorca, i a una d'elles en Pito Costa, aleshores regidor de cultura de l'Ajuntament de Maó, va informar de la petició de col·laboració de dos estudiants de veterinària per organitzar la vinguda a Menorca del vocal de la Comissió del Registre-Matricula de cavalls de Pura Sang i Races Pures Sr. Antonio Sánchez Belda.

La proposta que sigui el Sr. Belda qui faci l'estudi del cavall Menorca es produeix de forma paral·lela a través del professor Sañudo de la facultat de Saragossa als estudiants de veterinària Antoni Roca i Jordi Combalia els quals havien manifestat interès per estudiar la raça dels cavalls, i del Delegat de Cria Caballar a les Balears Sr. Jover al Club Hípic Ciutadella quan se li va demanar el camí a seguir per aconseguir el reconeixement del cavall Menorca.

Implicació de Cria caballar i del Consell Insular de Menorca:
Amb les dues iniciatives, que pràcticament coincideixen en el temps, es va aconseguir en definitiva, que la Prefectura de Cria Cavallar, l'organisme competent per estudiar l'evolució de les races cavallars selectes i ampliar el nombre d'aquestes races inscrites al Registre Matricula de Cavalls de Pura Raça, designi un dels més prestigiosos zootècnics per realitzar un estudi de camp sobre el cavall menorquí.

Per dur a la pràctica aquest projecte els clubs assumeixen inicialment la financiació de l'estada del Sr. Belda mentre es demana al Consell Insular de Menorca que faci seva la iniciativa per aconseguir el reconeixement del cavall. El conseller d'Agricultura, Ramon Orfila Pons acull amb entusiasme la proposta i amb el vist i plau del President, Tirso Pons es compromet a institucionalitzar, patrocinar i gestionar totes les activitats necessàries per aconseguir-ho.

Amb Cria Cavallar i el Consell Insular és va aconseguir implicar les dues institucions que per sí mateixes auguraven l'èxit del projecte, fet que animava a realitzar tota la feina que hi havia per endavant.

Tan sols quedava seleccionar una sèrie de cavalls representatius del conjunt de l'illa, que estasin establats a llocs de fàcil accés per tal d'aprofitar al màxim l'estada del Sr. Belda. Entre els cavalls egües i poltres que els clubs van seleccionar n'hi havia de capa negra, castanya i alatzans, descendents de les principals lligades de cavalls d'anomenada. S'en van veure entre altres a: Bintaufa, Fornells, en Sultan d'en Nito Benitez, n'Aranjasa vell, a Ses Costes, al Picadero Ferreries, Es Barrancó, a s'Almudaina, a Santa Margalida, a Son Sintes, a Torre Llafuda, a Son Sivineta, a Son Rosas, a Ses Arenes, a Binisebani, a Sant Joan Gran, a Son Olivaret, a Son Olivar Nou, a Santa Catalina, a Son Fe, Alfurinet, Algayarens, el vermell d'en Carmelo, a Son Salomó, a Ses Truqueries......

Com he dit la selecció dels cavalls i egües a visitar es va fer segons els criteris de representativitat en relació al conjunt i de facilitat d'accés i ni hi ha que dir-ho que estiguessin considerats com a cavalls Menorca. No és va fer cap convocatòria ni anunci públic ni general perquè és presentessin exemplars per ser ressenyats.

En aquella època la susceptibilitat de la gent del mon del cavall era un factor a contemplar i més d'un malentès es va haver de resoldre explicant que aquella selecció no pressuposava cap privilegi pels escollits ni despreci pels no visitats. Durant el juny i juliol de 1986 a mesura que transcendia la iniciativa de l'estudi del cavall menorquí creixien els retrets als organitzadors de la visita del Sr. Belda sobre l'autenticitat del model de cavall que proposàvem. S'ens deia que l'autèntic cavall Menorca no era el negre sino el castany i que els cavalls actuals no eren tant "menorques" com els d'abans, es qüestionava fins i tot els orígens d'algun dels exemplars seleccionats. Estava ben clar que no inspiràvem gaire confiança alguns qui durant molts anys es sentien dipositaris de la continuïtat de la raça i veien en noltros més un perill que no una ajuda.

Fent una lectura positiva d'aquesta actitud, es pot considerar com una reacció de defensa davant l'incertesa que produïa la iniciativa d'uns quants que amb el funcionament dels clubs hípics capgiràvem el món del cavall a Menorca.

Estudi de camp, juliol de 1986:
El Dr. Antonio Sánchez Belda és vocal-comisari de la comissió del Registre Matricula de Cavalls de Pura Raça, inspector del cos nacional veterinari i especialista de reconegut prestigi en zootècnia. Va realitzar l'estudi durant els dies anteriors i posteriors a les Festes d'Es Mercadal, el juliol de 1986, acompanyat per representants dels clubs. Va venir acompanyat per la seva esposa i no va voler cobrar res per la seva feina, com és obvi se li va pagar l'estada i els passatges.

El que si teníem clar els organitzadors era que mostraríem al Sr. Belda els exemplars que hi havia i que en tot cas la realitat de la preponderància del negre sobre el castany i l'alatzà era fruit del procés de selecció sobre la qual no hi teníem res a veure.

Tot i amb l'exposat anteriorment l'acollida als llocs visitats va ser amable i cordial i va contribuir a deixar constància de la serietat de la iniciativa.

El grup que realitzava les visites estava format pel Sr. Belda, els estudiants de veterinària Antoni Roca i Jordi Combalia, el veterinari Antoni Orfila i representants del club de la zona visitada, Pito Costa, Toni de Son Morro, Joan Pons Martí (de la Marcona), Joan Marquès (autor d'aquest article), Nenso Pons i Siscu Marquès.

La dinàmica de la observació sempre era la mateixa, ens presentàvem, el Sr. Belda observava els animals i anotava a una llibreta amb unes fitxes de camp les característiques de l'exemplar. Nosaltres li indicàvem els orígens genealògics, però ell no ens feia gaire cas. El nombre de cavalls i egües ressenyats oscil·la entre els setanta sis i els setanta un segons la font consultada. A més de veure i ressenyar els cavalls va assistir al Jaleo del dissabte de les festes d'Es Mercadal i es va interessar per veure exemplars de les altres races autòctones, gallines, bens i vaques.

L'objectiu també estava clar: determinar més enllà de les peculiaritats individuals de cada producte si el conjunt d'animals presentats constituïen o no una raça cavallar. La conclusió la va comunicar a la conferència celebrada el diumenge 20 de juliol de 1986 al casino 17 de Gener de Ciutadella a la que assistiren un nombre important de persones interessades per conèixer l'opinió del Dr. Belda.

Us mostro una sèrie de fragments extrets de la transcripció literal de la conferència del senyor Belda que sintetitzen el contingut de la mateixa.

He visto 76 productos de un colectivo que tiene un conjunto de caracteres comunes, por no decir iguales, con una variabilidad quizás menor que razas consagradas, que después de ver estos animales.

La primera pregunta que me piden que me formule, es si este conjunto caballar es una raza o no es una raza, ¿ es una raza o un conjunto de caballos yeguas y potros que se encuentran en un medio determinado que es la isla de Menorca?.

Yo vengo a decir con gran satisfacción para ustedes y para mi, que es una raza caballar, una perfecta y auténtica raza caballar, que en conjunto no tiene mas variabilidad, más divergencia individual, más dispersión dentro de su población que cualquier otra raza de caballos en el mundo.

Bien, sentado el hecho real que existe una población caballar adscrita a un medio particular que es la isla de Menorca, podemos llegar a la conclusión sin duda alguna que es una raza, no fijada, ambiental , pero raza,...

Existe la raza caballar menorquina. Yo este es el termino o la determinación o la nomenclatura, que pienso darle, raza de caballos menorquina o raza menorquina de caballos, y no Menorca ni mucho menos Minorca,...

la raza que tienen ustedes y la tienen ustedes en sus manos, yo no me la he inventado, yo no me he sentado en mi despacho y me he puesto a pensar y se me ha ocurrido escribir unas lineas y he dicho existe una raza en Menorca, de caballos, no la he visto la he pateado, la he visto en el campo, y la he visto en sus manos, ustedes la tienen y esa es la raza....

La descripción de la raza, es tal como es, y el estándar racial es el código de perfeccionamiento de esa raza. Es decir que exigiremos o se deben exigir unas características que es muy posible que algunos individuos no la tengan y por eso no se les considere como tal raza, pero precisamente porque se pide algo más que existir en Menorca y de ser de capa negra, por ejemplo...

para mi digo para mi, ustedes haran lo que quieran, la raza Menorquina es una raza de color negro peceño, peceño, con manchas blancas en mayor o menor proporción según entiendo la aproximidad o la proximidad de la ...................... no quiero decir pureza pero si la proximidad a ese conjunto que estoy viendo que podriamos llamar como más representativo de la raza, es decir un animal se aproxima tanto mas a la perfección en este aspecto cuanto menos blancos tiene...

Bueno, vamos a ver yo no aconsejo nada, ustedes son los criadores ustedes hagan lo que quieran, así de sencillo pero es que da la casualidad, que tienen ustedes un caballo, con una capa, que no he dicho negra, que he apellidado lo negro, he dicho negro peceño, ojo, negro peceño, que es una particularidad del negro, que si, es la unica raza en el mundo que tiene uniformidad de capa, no hay más que otra negra en Austria, y además en una pequeña población como esta; Y que tienen ustedes la posibilidad de dar a conocer como una raza con una etiqueta y con un marchamo y con una funda de presentación que la van a conocer todos.

Porque haya un pequeño porcentaje de animales de otro color, entiendo que en favor del general, no digo que no sean puros, eso ya es discutible, pero que en favor del colectivo, merece la pena sacrificar estos en beneficio de los demás.

Ah, voy a decir otra cosa de carácter general y es que también como he podido comprovar que cuando se da una capa que no es negra aparecen unos caracteres que tampoco son de la raza, es decir que va asociado , el no negro mejor dicho va asociado a la heterodoxia dentro de la raza; va asociado a la divergencia y al distanciamiento, a la distorsión del patrón tipico de la raza, y claro hay caballos, yo alazanes no he visto más que uno , y era muy bueno, bueno he visto algunas yeguas que ves: un caballo que es convexo, una grupa redondeada, horizontal , con la cruz elevada etc. que tiene otra cosa ademas de Menorquina, quizas el no experto no lo deduzca no lo diagnostique, no lo llegue ha ver, pero el experto si que lo deduce lo vemos perfectamente. Entonces yo creo, pero en fin la palabra es de ustedes, creo que no merece la pena por unos cuantos animales el meterlos, crear el cisma meter la heterodoxia dentro de una cosa que es perfectamente ortodoxa, que es perfectamente uniforme...

PREGUNTA: El caballo en Menorca, ¿ que piensa usted que es una sola raza o hay dos o tres razas mezcladas?

RESPUESTA: Una sola raza y vamos que chutamos, eh, una sola raza y vamos que chutamos. El pretender sacar estirpes y que uno es de torre no se cuantos y otro de no sé que, és un total absurdo, porque yo al más experto local, yo le coloco cinco caballos y que me diga, si lo sabe naturalmente, que si quien es torre don Gimeno y tal ................................. es una sola raza, más o menos, que algun semental ha tenido más o menos influencia, eso hay que reconocerlo.

PREGUNTA: Hay mucha mayoria de negros, eso quiere decir que ahora se va más al negro, pero hace setenta años...

hace setenta años existian una serie de caballos que no existen hoy ya. ( comentario del preguntador ) Bueno, pero si ha cambiado por evolución, hace setenta años el caballo español, el célebre español que estan ustedes montando, era un caballo castaño, la mitad de lo que es ahora, y un caballo ligero, más bien ligero, más bien ágil y tal. Ahora lo ve usted, un caballo macizo con un porcentaje elevadísimo del 60/70 % de tordos y un pequeño porcentaje de castaños, muy pequeño porcentaje de negros.

Acabada l'exposició del Sr. Belda la satisfacció era generalitzada, acabàvem d'escoltar de la persona més autoritzada sobre la matèria, que el cavall Menorca reunia els requisits per ser proposat al Registre Matricula per ser reconegut com a raça pròpia. La feina feta fins aleshores quedava compensada amb escreix amb les paraules del Dr. Belda, i la que vindria a continuació s'encarava amb més motivació.

De tot el que va proposar el Sr.Belda només dues coses considero, modestament, que s'haurien de replantejar:

La denominació de l'Associació, perquè el nom no representa a totes les persones vinculades al cavall menorquí, està en masculí i no tothom cria o en té en propietat i l'altre relacionar tant explícitament el cavall amb el Jaleo pel fet dels bots, sense voler negar la realitat de la transcendència de l'imatge del cavall guarnit i muntat per a les Festes.

Bibliografia:
( Fragment de la conferència donada per Joan Marquès Coll, a les jornades sobre el cavall menorquí celebrades a Mercadal el novembre de 1999, adaptat per ser publicat en el número 45 de la revista: SEMBRAM MENORCA, editada per Unió de Pagesos).

Agraiment:
El Club Escola Menorquina agraeix a Joan Marquès Coll la seva col·laboració en l'elaboració d'aquesta pàgina.

Portada | Inici | E-mail